“Creo que habría que hacer un poco de autocrítica, de reflexión sobre el papel que los intelectuales están desempeñando durante estos años de tránsito. Veo con asombro que ahora se habla mucho de demanda, de oferta cultural. Y es cierto que la sociedad capitalista convierte en dinero todo lo que…
Mai es dirà prou que parlar també és fer. Parlar és fer alguna cosa, i no una cosa qualsevol, sinó precisament allò més necessari en la lluita contra el poder, perquè el poder se sustenta en la fe, i contra la fe només es lluita parlant, pensant, preguntant, discutint.
“
—
Agustín García-Calvo, esmentat al programa de Gandules 11
El destí ha volgut que els dos moments més àlgids de les protestes del moviment 15-M coincideixin amb els dos festivals estrella de Barcelona. Tenint en compte que l’art sol qüestionar-se la realitat, estranya i incomoda la sensació d’això-no-va-amb mi que es va viure al Primavera Sound i ara al Sónar. L’ambient creatiu en aquests presumptes espais de reflexió no dista tant del d’una pròspera convenció de venedors o la immensa festa privada a casa de l’ambaixador d’un país en flames.
Agenda. Los artistas con agenda son demasiado previsibles. Su lógica no es de creación sinó de producción. La agenda responde a la intensificación de la vida nerviosa -que Georg Simmel atribuía a los habitantes de la ciudad moderna- que ha hecho del cambio incesante, de la competividad y de los resultados el horizonte ideológico de nuestra época. Entre los atributos del artista está el de dar a las cosas el tiempo que requieren.
“
—
“Contra la indiferencia” Josep Ramoneda.
Hinterland de Nativa?
Sobre l’ambient musical a Montreal
“Es una ciudad que me sienta bien, me da energía, me calma. Estoy rodeada de gente creativa, con muy poco ego, con la que resulta fácil trabajar. Y se puede crear tranquilamente. No hay estrés. Canadá es un país enorme con una población pequeña y eso se nota en la comunidad de los músicos. No necesitas pelearte para tener tu espacio”
MM: Why have you decided to make Montreal one of your homes?
Lhasa: I came to Montréal when I was 19 because my sisters were here?and then I met amazing people? and started to have a life here. Montréal is the healthiest and sweetest big city in the world. I love that it’s bilingual. I love the mountain. I love that women can walk around here at night and not be afraid. I love the seasons and the sense of pride that you get from surviving the winter?there is so much art and creativity, and so little competition. Montréal has been really good to me.
(Traducció aproximada. MM: Per què has decidit fer de Montreal una de les teves llars? Lhasa: Vaig arribar a Montreal quan tenia 19 anys perquè les meves germanes eren aquí, i llavors vaig conèixer gent increïble i vaig començar a tenir-hi una vida. Montreal és la ciutat gran més saludable i dolça del món. M’encanta que és bilingüe. M’encanta la muntanya. M’encanta que les dones poden caminar per aquí de nit i no tenir por. M’encanten les estacions i el sentit d’orgull que s’obté de sobreviure-hi l’hivern. Hi ha tant d’art i creativitat i tan poca competència. Montreal ha estat molt bo amb mi.)
Un altre moment del concert de IED’08, en el tram final, en el seu moment més rítmic. Veure als músics reaccionant i gaudint en el moment ens sembla un plaer,…
Moment del concert de IED’08 el dimarts 17, a la Pça Rovira, dins del Festigàbal.